Canvi

Ara imaginariu es a:

imaginorium.blogspot.com

……… amb O

 

[@more@]



Comentaris tancats a Canvi

Puigcercós

Puigcercós era un petit poble situat a sobre d'un turó al centre de la Conca de Tremp, uns 4 km al sud de Tremp. La gent vivia amoïnada per les esquerdes que apareixien al costat oest del turó, a tocar del poble. Aquestes esquerdes van derivar en moviments de massa a partir del 1857 i el 1863 es va produir una petit lliscament, era el primer avis. L'espant dels seus habitants els va dur en poc temps a abandonar el poble i a instal·lar-se a la base del turó, per la banda est, vora la carretera, on avui hi trobem el poble nou.

L'encert d'aquesta decisió el van poder comprovar al 13 de gener del 1881, quan ja no quedava ningú al poble; desprès d'un episodi d’intenses pluges, es va produir un gran lliscament que va afectar directament el poble vell i avui es pot veure l'església partida. No hi van haver víctimes. 

Després del fort soroll que van sentir a causa del moviment van notar una intensa fortor a sofre, allò els feia sentir incomodes. Els materials de l’interior del turó contenien sulfurs, que amb l’ajuda de l’aigua i l’obertura del turó van provocar aquella fortor a sofre.

És un lliscament mixt, amb una component rotacional a la zona de sortida i una component translacional a la zona d’arribada. Verticalment fa més de 60 i horitzontalment més de 400 de llargada i 200 d’amplada.Les esquerdes que es segueixen desenvolupant a la part superior del turó, i le precipici que va deixar el moviment es va desmoronant en forma de despreniments mica en mica, hi ha cartells que especifiquen “No passar perill de despreniment” Entre els factors que van afavorir aquest lliscament podem esmentar els següents:

·    La naturalesa de les lutites de la base, que són impermeables i van actuar com a lubricant (fàcies Garumnià, formades quan a la zona hi havia pantans i manglars similars als de Florida, i afavoreixen la formació de sulfats).

·    El cabussament (14º W) a favor del pendent, molt important per al moviment translacional.

·    L'infiltració d'aigua en les esquerdes obertes a les calcàries, calcarenites i margues de l’Eocè a la part superior del turó.

·    El soscavament de la base per part del barranc de l'Espona.

Tots aquests factors segueixen actius en l'actualitat i per tant aquesta zona té un alt risc de patir una nova esllavissada, el que limita els usos de la part superior i del vessant W del turó.

Els materials del lliscament van obturar el barranc de l'Espona, originant un petit embassament de vida curta, ja que l’aigua va erosionar ràpidament els materials tous que obturaven el seu pas.

 Es un cas que representa amb claredat la relació que hi ha entre els processos geodinàmics i l’activitat humana, ja llavors hi va haver un important risc, però molt ben vist. Puigcercós és un exemple de lliscament a tots els àmbits de divulgació i estudi.

Aquesta esllavissada no és l’única del país de grans dimensions i recent, hi ha altres bons exemples: esllavissades de “La Barraca” al vessant nord de la Serra Cavallera (Pardines, Ripollès), Llavorsí (Pallars Sobirà), el Pont de Bar (Alt Urgell), i Pobla d’Arenós (Alt Millars).

www.txec.cat        

  [@more@]



4s comentaris

Fulvurita

Un llamp quan cau a la sorra la fon i forma un mineral polimorf del quars, la fulvurita, que presenta una forma ramificada de fins a 5 metres de profunditat i 4 de radi, amb la mateixa morfologia d'unes arrels, és el camí seguit pel llamp dins la sorra. Aquesta ramificació de quars són tubs de diàmetre variables, segons la força del llamp, però sempre buits de dins. El procés és el mateix que en la formació del vidre, aplicar elevades temperatures a sorra quarsítica. 

Com pot ser, doncs, que un llamp caigut a la sorra la fongui, i que en canvi una persona sobrevisqui quan li'n cau un? Un llamp va a terra pel camí més curt, i el camí més curt a través d'una persona és la seva superfície. És a dir, el llamp es distribueix per tota la pell d'una persona per arribar a terra, passant per la seva humitat superficial, ja sigui de pluja o suor. Així el llamp deixa grans cremades superficials per tota la pell, apart de danys electromagnètics al cervell, i les persones que els en cau un poden arribar a sobreviure. Per això les peces metàliques com collarets i penjolls és fonen completament.

Per formar-se tempestes carregades elècricament cal cristalls de gel diminuts, que al xocar i fregar-se entre ells carreguen elècticament tot el núvol. Per formar-se aquests cristallets diminuts de gel calen partícules en suspenció, per a què el gel pugui condensar-se al seu voltant. Dit això i sabent que avui en dia hi ha moltes més partícules en suspenció a causa de la contaminació humana, s'arriba a la conclusió que cada cop les tempestes són i seran més elèctriques.

Per formar-se tempestes cal aire calent ascendent, i actualment on hi ha les columnes d'aire calent ascendent més grans és a les grans metròpolis, on l'asfalt i el formigó escalfen molt l'ambient. Per tant les grans metròpolis afavoreixen la formació de tempestes.

Amb tot; el futur meteorològic que ens espera segurament és amb més tempestes, sobretot en àrees urbanes, i més carregades electricament.

[@more@]



3s comentaris

L’indi modern

En un indret de Canadà,  al SW de la regió d’Alberta, a tocar de Saskatchewan; hi ha un indi que escolta alguna cosa amb un auricular a l’orella. Les siluetes dels turons dibuixen aquesta cara, i una carretera que condueix a un dipòsit d’aigua o alguna cosa similar dibuixen l’auricular. 

Les cooredenades de la cara són 50 0'38.20" N i 110 6'48.32" W, i fa uns 225 metres de longitud. 

[@more@]

Comentaris tancats a L’indi modern

Vajont

La vall de Vajont està situada al nord-est d’Itàlia, a 100 quilòmetres al nord de Venècia, a la zona dels Prealps Carche (regió de Friulli-Venezia Giula) dins del parc de les Dolomites, i limitat al oest amb la província de Belluno (regió del Véneto).

L’embassament de Vajont, era un projecte hidroelèctric de la empresa SADE (Società Adriatica di Elettricità di Venecia), avui en dia ENEL, amb una capacitat de 168 hm3. La seva presa va ser construïda el 1957 al peu del Mont Toc (1921 metres d'alçada), concretament entre a les dolomites del Gorg del Diable, i va ser finalitzada dos anys més tard; va ser la més alta de l’època amb 262 metres d’alçada, 27 metres de gruix a la base i 3,4 a la part més alta.

1959.  Aparició d’esquerdes pròximes a l’obra. S’observa una esquerda a la vessant nord del Mont Toc de més de 2 quilòmetres de longitud i mig metre d’amplada.

Leopold Müller (geòleg austriac) va ser contractat pels responsables de l’obra per realitzar un estudi de la zona. La seva conclusió va ser que no s’havia d’omplir el pantà perquè existia una zona inestable a la vessant nord del Mont Toc, calculada en més de 200 milions metres cúbics.

La periodista Tina Merlin publica un article sobre els riscos del pantà Vajont. És acusada d’alarmista i denunciada.

1960.  Març. comencen els primers sorolls i els primers despreniments.

4 de novembre. Primer gran esllavissament a la vessant esquerra durant la primera prova d’emplenat (1 milió de metres cúbics).

1961. Tina Merlin publica el següent article. “Un esllavissada de 50 milions de metres cúbics amenaça la vida i bens dels habitants d’Erto”

1962. Es generalitzen els tremolors i hi ha més desplaçaments del terreny a l’octubre, al realitzar noves proves d’emplenat i buidat.

1963. Davant de l’evidència de que la vessant nord del Mont Toc cau, es decideix un buidat d’emergència, que accelera el procés.

9 d’octubre. Es produeix un tremolor de 5,5 a l’escala de Richter. El Mont Toc s’ha mogut definitivament, i sobtadament. Més de 260 milions de metres cúbics cauen sobre la làmina d’aigua a uns 80 quilòmetres per hora provocant una ona de 200 metres d’alçada, i desplaçant 50 milions de metres cúbics d'aigua. Aigües amunt de la presa l’ona arrasa els pobles d’Erto i el Casso provocant 150 morts. Una altra part de l’ona sobresurt de la presa i arrasa cinc pobles, Longarone, Rivalta, Villanova, Fae i Pirago, provocant 2000 morts i centenars de ferits. Una part dels danys també van ser provocats per l’ona d’aire.

La presa va quedar pràcticament intacta, només es va haver de netejar la part superior, i avui en dia genera poca energia elèctrica.

En l’investigació i judicis posteriors es va demostrar que es van amagar dades i informació importants amb la fi de tirar endavant amb el projecte original. Un dels acusats va desaparèixer a Estats Units, un altre es va suïcidar, un altre va morir suposadament per causes naturals abans del judici, i un altre va ser absolt al cap d’un any.

La massa desplaçada era un antic moviment de massa, que al omplir l'embassament es va activar, ja que va fer pujar el nivell freàtic i les argiles de la base de la massa van actuar com a lubricant. 

Panoràmica de la vall del Vajont des de Casso. Al centre s'observa el Mont Toc i la cicatriu de l'esllavissada.

Cicatriu de l'esllavissada, anomenada la M de Müller, de més de 2 quilòmetres de llarg i 700 metres d'alçada.

Vista del Gorg del Diable des de Longarone, amb la presa la centre i terra al darrere.

Mapa de la vall del Vajont.

A l'album d'imaginàriu hi ha un esquema o tall geològic del lliscament.

[@more@]

Comentaris tancats a Vajont

Vajont

La vall de Vajont està situada al nord-est d’Itàlia, a 100 quilòmetres al nord de Venècia, a la zona dels Prealps Carche (regió de Friulli-Venezia Giula) dins del parc de les Dolomites, i limitat al oest amb la província de Belluno (regió del Véneto).

L’embassament de Vajont, era un projecte hidroelèctric de la empresa SADE (Società Adriatica di Elettricità di Venecia), avui en dia ENEL, amb una capacitat de 168 hm3. La seva presa va ser construïda el 1957 al peu del Mont Toc, concretament entre a les dolomites del Gorg del Diable, i va ser finalitzada dos anys més tard; va ser la més alta de l’època amb 262 metres d’alçada, 27 metres de gruix a la base i 3,4 a la part més alta.

1959.  Aparició d’esquerdes pròximes a l’obra. S’observa una esquerda a la vessant nord del Mont Toc de més de 2 quilòmetres de longitud i mig metre d’amplada.

Leopold Müller (geòleg austriac) va ser contractat pels responsables de l’obra per realitzar un estudi de la zona. La seva conclusió va ser que no s’havia d’omplir el pantà perquè existia una zona inestable a la vessant nord del Mont Toc, calculada en més de 200 milions metres cúbics.

La periodista Tina Merlin publica un article sobre els riscos del pantà Vajont. És acusada d’alarmista i denunciada.

1960.  Març. comencen els primers sorolls i els primers despreniments.

4 de novembre. Primer gran esllavissament a la vessant esquerra durant la primera prova d’emplenat (1 milió de metres cúbics).

1961. Tina Merlin publica el següent article. “Un esllavissada de 50 milions de metres cúbics amenaça la vida i bens dels habitants d’Erto”

1962. Es generalitzen els tremolors i hi ha més desplaçaments del terreny a l’octubre, al realitzar noves proves d’emplenat i buidat.

1963. Davant de l’evidència de que la vessant nord del Mont Toc cau, es decideix un buidat d’emergència, que accelera el procés.

9 d’octubre. Es produeix un tremolor de 5,5 a l’escala de Richter. El Mont Toc s’ha mogut definitivament, i sobtadament. Més de 260 milions de metres cúbics cauen sobre la làmina d’aigua provocant una ona de 200 metres d’alçada. Aigües amunt de la presa l’ona arrasa els pobles d’Erto i el Casso provocant 150 morts. Una altra part de l’ona sobresurt de la presa i arrasa cinc pobles, Longarone, Rivalta, Villanova, Fae i Pirago, provocant 2000 morts i centenars de ferits. Una part dels danys també van ser provocats per l’ona d’aire.

La presa va quedar pràcticament intacta, només es va haver de netejar la part superior, i avui en dia genera poca energia elèctrica.

En l’investigació i judicis posteriors es va demostrar que es van amagar dades i informació importants amb la fi de tirar endavant amb el projecte original. Un dels acusats va desaparèixer a Estats Units, un altre es va suïcidar, un altre va morir suposadament per causes naturals abans del judici, i un altre va ser absolt al cap d’un any.

Panoràmica de la vall del Vajont des de Casso. Al centre s'observa el Mont Toc i la cicatriu de l'esllavissada.

Cicatriu de l'esllavissada, anomenada la M de Müller, de més de 2 quilòmetres de llarg i 700 metres d'alçada.

Vista del Gorg del Diable des de Longarone, amb la presa la centre i terra al darrere.

Mapa de la vall del Vajont.

A l'album d'imaginàriu hi ha un esquema o tall geològic del lliscament.

[@more@]

Comentaris tancats a Vajont

El petroli de Berga II

Aquest video és l'ampliació de l'article anterir "el petroli de Berga"; on el Dr. Mariano Marzo (professor UB), centra l'explicació a la mina de petroli de Guardiola de Berguedà, la mina de Riutort.

[@more@]

Comentaris tancats a El petroli de Berga II

L’impacte de Manicouagan

El cràter de Manicouagan està situart al nord del Quebec. L’anella externa fa aproximadament 100 quilòmetres de diàmetre i 70 l’interna. Aquest impacte es va produir fa 214 milions d’anys i l’asteroide possiblement feia uns 5 quilòmetres de diàmetre; es creu que hauria pogut produir una extinció similar a la que es va produir a finals del Cretàci quan van desaparèixer els dinosaures. 

 

L’impacte meteorític de Manicouagan vist des de 172 km d’alçada (51º 21’ N i 68º 46' W)

[@more@]

Comentaris tancats a L’impacte de Manicouagan

contador

<a href="http://www.contadorweb.net"><img src="http://contadores-de-visitas.imitable.com/contav3/11680/81" border="0" alt="contadores web"></a><br><a href="http://www.contadorweb.net" style="font-family: Geneva,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 10px; text-decoration: none;">contadores web</a>[@more@]

Comentaris tancats a contador

El petroli de Tarragona

Les plataformes petroleres de la costa de Tarragona van exhaurir les seves reserves de petroli; les van tancar i al cap d'un temps van decidir emmagarzemar gas, procedent d'altres llocs, al reservòri on abans hi havia petroli. Per sorpresa de tothom al tornar a "punxar" va tornar a sortir petroli, resulta que aquell reservori es va recarregant en petroli, i a Tarragona es van quedar sense gas.

[@more@]

Comentaris tancats a El petroli de Tarragona